ex officina

 hispana

Sociedad de Estudios de la

 Cerámica Antigua en Hispania

(S.E.C.A.H.)

 
 

Inicio

 

Biblioteca Online

 

Monografías

 

Tesis

 
Buscar con Freefind  
Búsqueda avanzada 


ARTÍCULOS Y COMUNICACIONES

 
Indice alfabético
A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z

A


ABAD CASAL, L., “Un conjunto de materiales de La Serreta de Alcoy”, Lucentum, II, 1983, 173-197. (VER)

ABAD CASAL, L., MORATALLA JÁVEGA, J. y TENDERO PORRAS, M., "Contextos de Antigüedad Tardía en las Termas Occidentales de La Alcudia (Elche, Alicante)”, Anales de Prehistoria y Arqueología, 16, 2000, 133-147. (VER)

ABAD, L., SALA, F., “Sobre el posible uso cúltico de algunos edificios de la Contestania Ibérica”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 18, 1997, 91-102. (VER)

ABAD, L., SALA, F., ALBEROLA, E.Mª., “La necrópolis y el área sacra ibéricos de “Las Agualejas” (Monforte del Cid, Alicante)”, Lvcentvm, XIV-XVI, 1995-1997, 7-18. (VER)

ABAD, L., SANZ, R., “La cerámica ibérica con decoración figurada de la provincia de Albacete”, Saguntum: Papeles del laboratorio de arqueología de Valencia, 29, (Ejemplar dedicado a: Homenaje a Milagro Gil-Mascarell Boscà), Valencia, 1995, 73-84. (VER)

ABARQUERO MORAS, F. J., “Simbolismo cenital en el mundo vacceo a propósito de un recipiente de cerámica de las eras de San Blas (Roa, Burgos)”, BSAA Arqueología, 72-73, 2006-2007, 183-209. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “Una nueva urna celtibérica de Riba de Saelices”, Wad-al-Hayara, 5, 1978, 253-254. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “La cerámica pintada de época romana en Portugal y sus conexiones periférica”, Revista de Guimarâes, 94, 1984, 179-208. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “Un posible taller local de cerámica pintada toardorromana en Tarancueña (Soria)”, Lucentum, 5, 1986, 137-145. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “Olpes pintados de Época Imperial en la provincia de Alicante”, Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 21, 1987-1988, 361-377. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “La producción y el comercio de cerámicas pintadas como modelo de integración de lo indígena y lo romano en la Meseta Sur”, Actas del I Congreso de Hª de Castilla-La Mancha (Ciudad Real 1985), Ciudad Real, 1988, 4, 125-130. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “La necrópolis tardorromana de El Tesoro (Marchamalo, Guadalajara)”, Antigüedad y Cristianismo, 8, 1991, 425-45. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “La cerámica pintada de tradición indígena en las áreas ibéricas de la Hispania romana”, Les cerámiques de técnica ibérica a la Catalunya romana (segles II a.C.-I d.C.), Barcelona, 1992, 91-96. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “Grafito cerámico con la fórmula vtere felix en Villanueva de la Fuente”, Mentesa Oretana 1998-2000, Ciudad Real, 2001 (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “Las cerámicas “tipo Clunia” y otras producciones pintadas hispanorromanas”, Bernal Casasola, D., Ribera i Lacomba, A. (eds.): Cerámicas Hispanorromanas. Un Estado de la Cuestión, Cádiz, 2008, 429-443. (VER)

ABASCAL PALAZÓN, J. M., “Nuevas marcas sobre tégulas romanas en enclaves de la costa de Alicante (Hispania Citerior)”, Lucentum, , XXVIII, 2009, 183-192. (VER)

ABASCAL, J. M., CEBRIÁN, R., “Grafitos cerámicos de Segobriga (1997-2006)”, Lucentum, 26, 2007, 127-171. (VER)

ABASCAL, J. M., CEBRIÁN, R., “Marcas de alfarero en lucernas romanas descubiertas en Segobriga”, Verdolay, 11, 2008 [2009], 179-224. (VER)

ABASCAL, J. M., CEBRIÁN, R., CANO, T., “Antefijas romanas de Segobriga (Hispania Citerior)”, Anales de Prehistoria y Arqueología, 16, 2000, 121-131. (VER)

ABASCAL, J. M., CEBRIÁN, R., RIQUELME, T., “Retucenus Elocum, Turanus, Antirus y la producción de tegulae en Segobriga”, Anales de Prehistoria y Arqueología, 16, 2000, 187-197. (VER)

ABASCAL, J. M., GISBERT, J. A., “Numismática y evidencia arqueológica en el alfar romano de L’Almadrava (Setla-Mirarosa-Miraflor)”, Lucentum , 9-10, 1990-91, 133-160 (VER)

ABASCAL, J. M., SÁNCHEZ-LAFUENTE, J., “El yacimiento romano altoimperial de 'Los Palacios' (Luzaga-Guadalajara)”, Wad-al-Hayara, 11, 1984, 313-325. (VER)

ABÁSOLO, J. A., CORTES, J., PÉREZ, F., “Acerca de algunos materiales arqueológicos de época romana procedentes de Osorno”, Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, 54, Palencia, 1986, 103-178. VER

ABASOLO, J.A., GUTIERREZ, J., “Rareza o fortuna. Sobre ciertas piezas originales de Terra Sigillata Hispánica Tardía procedentes de La Olmeda”, Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, 81, 2010, 405-413. (VER)

ABÁSOLO, J. A., RUIZ, I., “El conjunto arqueológico de Ubierna. Contribución al estudio de la Edad del Hierro en la Meseta Norte”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 45, 1979, 168-188. (VER)

ABOAL, R., CASTRO, V., RODRÍGUEZ, R., “El horno romano de O Redolliño (Cangas, Pontevedra)”, Cuadernos de Estudios Gallegos, IV, 121, 2008, 93-108. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Cerámica de barniz negro en el Sureste: bases para un análisis geoeconómico”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 12-13, 1987-88, 185-194. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Digresiones sobre la forma de barniz negro 21-25 B y sus imitaciones. El caso de Baza (Granada)”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada,, 12-13, 1987-88, 195-203. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Sobre las cerámicas de barniz negro de las antiguas excavaciones de Cerro de Montecristo (Adra, Almería)”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 14-14, (1989-1990), 273-286. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Análisis cronológico del yacimiento ibérico de Puig Castellet (Lloret de Mar) a partir de las cerámicas de barniz negro”, Cypsela, 8, 1990, 79–85. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Amphores puniques ébusitaines”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 74-77. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Céramique attique à vernis noir”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 117-131. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Céramique commune ébusitaine”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 336-339. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Céramique commune punique”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 374-378. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Céramique ibérique peinte”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 470-484. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “La cerámica de tradición púnica (siglos III-I a.C.)”, Bernal, D., Ribera A. (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, Cádiz, 2008, 189-200. (VER)

ADROHER AUROUX, A., “La necrópolis ibérica de Galera: Nada antes de Cabré...”, A. M. Adroher, J. Blánquez, B. Rodríguez (eds.), El arqueólogo Juan Cabré (1882-1947). La fotografía como técnica documental, Madrid, 2004, 221-234. (VER)

ADROHER AUROUX, A., “Un nou model de sacralitat ibèrica: els espais rituals bastetans”, Cota Zero, 20, 2005, 10-16. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “El territorio ideológico en el área bastetana”, C. Risquez y C. Rueda (eds.), Santuarios ibéricos: territorio, ritualidad y memoria, Actas del Congreso sobre El Santuario de la Cueva de la Lobera, Castellar (Jaén) (2012), 2013, 145-181. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Propuesta de gestión de cerámica en contextos arqueológicos: el sistema de información de registro arqueológico (S.I.R.A.)”, R. Morais, A. Fernández, M. J. Sousa (eds.), As producçoes cerâmicas da imitaçao na Hispania, II Congreso Internacional de la SECAH, vol. 1, Monografias Ex Officina Hispana II, Porto, 2014, 611-620. (VER)

ADROHER AUROUX, A. M., “Cerámica Gris Bruñida Republicana (GBR): el problema de las imitaciones en ceramología arqueológica”, R. Morais, A. Fernández, M. J. Sousa (eds.), As producçoes cerâmicas da imitaçao na Hispania, II Congreso Internacional de la SECAH, vol. 2, Monografias Ex Officina Hispana II, Porto, 2014, 281-290. (VER)

ADROHER, A. M., BARTUREN, F. J., “Céramique commune phénicienne”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 370-373. (VER)

ADROHER, A. M., BLÁNQUEZ, J., “Vajilla de barniz negro en Carteia”, L. Roldán, M. Bendala, J. Blánquez, S. Martínez (dirs.), Estudio histórico-arqueológico de la ciudad de Carteia (San Roque, Cádiz) 1994-1999, Vol. I, Monografías Arqueología, Sevilla, 2006, 327-339. (VER)

ADROHER AUROUX, A., CABALLERO, A., “De marineros a ciudadanos. El mundo fenicio en la costa granadina entre los siglos IX y I a.C.”, Patrimonio arqueológico de la costa de Granada, Granada, 2007, 75-132. (VER)

ADROHER, A. M., CABALLERO, A., “Imitaciones de barniz negro en pasta gris en época tardoibérica. La cerámica gris bruñida republicana”, ”, Adroher, A.M., Blánquez, J., (eds.), Primer Congreso Internacional de Arqueología Ibérica Bastetana, Serie Varia, 9, vol. 2, 2008, 319-329. (VER)

ADROHER, A. M., CABALLERO, A., “Imitaciones de campaniense en el mediodía peninsular. La cerámica gris bruñida republicana”, Bernal, D., Ribera A. (eds.), Cerámicas hispanorromanas II. Producciones regionales, Cádiz, 2012, 23-38. (VER)

ADROHER, A. M., CABALLERO, A., LÓPEZ, M., “El siglo V d.C. en Iliberri. Acerca de un depósito de cerámica en el Albaicín (Granada)”, López, M. (ed.), Excavaciones arqueológicas en el Albaicín (Granada). II. Plaza de Santa Isabel la Real, Granada, 2001, 87-99. (VER)

ADROHER AUROUX, A., CABALLERO, A., SÁNCHEZ, A., “El oppidum ibérico de Ilturir-Iliberri”, Los vidrios griegos en Granada, Granada, 2005, 75-86. (VER)

ADROHER AUROUX, A., CABALLERO, A., SÁNCHEZ, A., SALVADOR, J. A., BRAO, F. J., “Estructuras defensivas tardorrepublicanas en el ámbito rural de la Bastetania”, Á. Morillo (ed.), Arqueología militar romana en Hispania. Producción y abastecimiento en el ámbito militar, León, 2006, 625-638. (VER)

ADROHER, A. M., LOPEZ, A., “Reinterpretación cronológica de la necrópolis ibérica de cerro del Santuario (Baza, Granada)”, Florentia Iliberritana, 3, 1992, 9-37. (VER)

ADROHER, A. M., LOPEZ, A., “Las cerámicas de barniz negro. I. Cerámicas áticas y protocampanienses”, Florentia Iliberritana, 6, 1995, 11-53. (VER)

ADROHER, A. M., LOPEZ, A., “Las cerámicas de barniz negro, II. Cerámicas campanienses”, Florentia Iliberritana, 7, 1996, 11-37. (VER)

ADROHER, A. M., LOPEZ, A., “Material del siglo IV a. n. e. en Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona): el silo 27”, Cypsela, 11, 1996, 41-58. (VER)

ADROHER, A. M., LOPEZ, A., “Contextos de barniz negro en la Alta Andalucía entre los siglos II y I a.C.”, X. Aquilué, J. García, J. Guitart, (coords), La ceràmica de vernís neegre en els segles II i I a C: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica, Empúries 1998, Mataró, 2000, 149-176. (VER)

ADROHER AUROUX, A., LÓPEZ, A., BARTUREN, F., “Los niveles de bronce final, hierro antiguo y romanos en el yacimiento de Montealegre, Gorafe (Granada)”, Florentia Iliberritana, 4-5, 1993-94, 7-50. (VER)

ADROHER AUROUX, A., LÓPEZ, A., BRAO, F. J., CABALLERO, A., FERNÁNDEZ, J., SALVADOR, J. A., SERRANO, D., “Campaña de prospección arqueológica superficial en los Llanos de Bugéjar (Puebla de Don Fadrique)”, Anuario Arqueológico de Andalucía, II/1997, Sevilla, 2001, 86-97. (VER)

ADROHER AUROUX, A., LÓPEZ, A., BRAVO, A. D., CABALLERO, A., SALVADOR, J. A., BRAO, F. J., “El poblado fortificado ibérico del cerro del Almendro (Huéscar, Granada)”, CVDAS, 2, 2001, 55-78. (VER)

ADROHER AUROUX, A., LÓPEZ, A., CABALLERO, A., SALVADOR, J. A., FRAO, F. J., “Excavación arqueológica de urgencia en el Callejón del Gallo (Granada)”, Anuario Arqueológico de Andalucía, 1999/III, Actividades de urgencia, Vol. 1, 2002, 209-231. (VER)

ADROHER AUROUX, A., LÓPEZ, A., LÓPEZ, R., MORALES, E., FERNANDEZ, J., SERRANO, D., “Poblamiento y explotación del territorio en las intrabéticas septentrionales. Camapaña de prospección de 1995 en Puebla de Don Fadrique, Granada”, Anuario Arqueológico de Andalucía, II/1995, Sevilla, 1999, 47-54. (VER)

ADROHER AUROUX, A., LÓPEZ, A., SALVADOR, J. A., CABALLERO, A., BRAO, J., “Impacto romano sobre la ocupación del territorio del campo de Bugéjar (Puebla de Don Fadrique, Granada)”, CVDAS, 1, 2000, 159-185. (VER)

ADROHER, A. M., POCIÑA C. A., “Pago de Escuchagranos : un yacimiento tardorromano en la provincia de Almería”, Pyrenae, 1996, 27, 227-250. (VER)

ADROHER AUROUX, A., PONS, E., RUIZ, J., “El yacimiento de Mas Castellar de Pontós y el comercio del cereal ibérico en la zona de Emporión y Rhode”, Archivo Español de Arqueología, 66, 1993, 31-70. (VER)

ADROHER, A. M., RISUEÑO, B., “Los modos de producción en el artesanado de la antigüedad a través de los talleres cerámicos”, Florentia Iliberritana, 2, 1991, 7-20. (VER)

ADSERIAS, M., BURÈS, L., MIRÓ, M. T., RAMÓN, E., “L'assentament pre-romà de Tarragona”, Revista d’arqueologia de Ponent, 3, 1993, 177-227. (VER)

ADSERIAS, M., SARIÑENA, E. R., “La Vil•la romana del Vilar (Valls, Alt Camp)”, Quaderns de Vilaniu, 45, 2004, 5-18. (VER)

AGRAZ JIMÉNEZ, H., CARRETÉ I NADAL, J. M., MACIAS I SOLÉ, J. M., “Las cerámicas de los niveles preconstructivos y constructivos de la Antiga Audiencia”, X. Dupré y J. Mª Carreté, La Antigua Audiencia. Un acceso al foro provincial de Tarraco, Excavaciones Arqueológicas en España, 163, 1993, 87-116. (VER)

AGUAYO DE HOYOS, P., ADROHER, A. M., “El mundo ibérico en la Alta Andalucía. Planteamientos, presentación y futuro de la investigación arqueológica”, Mainake, 24, 2002, 7-33. (VER)

AGUAROD OTAL, Mª. C., “Avance al estudio de un posible alfar romano en Tarazona: II. Las cerámicas engobadas, no decoradas”, Tvriaso, V, 1984, 27-106. (VER)

AGUAROD OTAL, Mª. C., “El suburbio alfarero de la Colonia Caesar Augusta y la producción de una de sus figlinae: un mortero sellado Dramont D 2”, R. Morais, A. Fernández, M.J. Sousa (eds. científicos), As produções cerâmicas de imitaçao na Hispania, Monografías Ex Officina Hispana, II, t. I, 2014, 177-190. (VER)

AGUELO, J., BELMONTE, C., CASAS, J., HUERTAS, J., "Contextos ceràmics al voltant del moment fundacional de Barcino: darreres intervencions", Contextos ceràmics i cultural material d'època augustal a l'Occident romà. Actes de la reunió celebrada a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 d'abril de 2007, Barcelona, 2010, 171-197. (VER)

AGUELO, J., CARRERAS, C., HUERTAS, J., "L'ocupació altimperial del solar del Mercat de Santa Caterina. Un possible centre productor ceràmic", QUARHIS, época II, nº 2, Barcelona, 2006, 60-73. (VER)

AGUELO, J.; HUERTAS, J., Carreras C. y Guitart, J., (eds.), ”Una terrisseria epigràfica; el solar del mercat de Santa Caterina de Barcelona en el moment altimperial romà”, Barcino, I , 2009, 89-95. (VER)

AGUILERA MARTÍN, A., “Análisis multivariable: una nueva vía para la caracterización cerámica”, Pyrenae, 29, 1998, 117-134. (VER)

AGUILERA MARTÍN, A., “Los tituli picti δ del convento astigitano en el primer tercio del s. III d.C.”, Congreso Internacional Ex Baetica Amphorae. Conservas, aceite y vino de la Bética en el Imperio Romano (Écija y Sevilla, 17 al 20 de Diciembre de 1998), Écija, 2001, 1231-1240. (VER)

AGUILERA MARTÍN, A., “El contenido de las Haltern 70 según los tituli picti”, en Carreras, C., Aguilera, A. (eds.), Culip VIII i les àmfores Haltern 70. Monografies del CASC, 5, Girona, 2003, 119-120. (VER)

AGUILERA MARTÍN, A., “Sistematización de los tituli picti anfóricos para la base de datos CEIPAC”, Remesal, J. (ed.), Epigrafía Anfórica, Col·lecció Instrumenta, 17, Barcelona, 2004, 105-126. (VER)

AGUILERA MARTÍN, A., "Evolución de los tituli picti δ de las ánforas Dressel 20 entre mediados del siglo I y mediados del siglo III", Acta XII Congressus Internationalis Epigraphiae Graecae et Latinae (Barcelona, 3-8 Septembris 2002). Monografies de la Secció Històrico-Arqueològica, X, Barcelona, 2007, 15-22. (VER)

AGUILERA, A., BERNI, P., “Las cifras hispánicas”, Calligraphia et tipografia, arithmetica et numérica, chronologia. Rubrica, 7, Barcelona, 1998, 257-282. (VER)

AGUILERA, A., GARCÉS, I., “La inscripción ante cocturam de Esplujals (Foradada, La Noguera, Lleida). Un congiario para mulsum”, Pyrenae, 28, 1997, 271-281. (VER)

AGUILAR GALEA, J. A., “La microfusión de cascarilla ceramica: una técnica adecuada para la reproducción en bronce de piezas arqueológicas”, Antiqvitas, 16, 2004, 151-163. (VER)

AGUSTI, B., BURCH, J., LLINÀS, J., “Les sitges ibèriques de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà)”, Estudis del Baix Empordà, 17, 1998, 43-58. (VER)

AICART, F., LLINÀS, J., SAGRERA, J., “Primera aproximació a la difusió de la Terra Sigillata Lucente al nord-est de Catalunya”, Cypsela, 9, 1991, 197-207. (VER)

AIROLDI, F., “Note per una lettura generale della fase insediativa nell'area dell’Università Cattolica alla luce degli scavi 1997-98 (UC VIII)”, S. Lusuardi Siena, M. P. Rossignani (a cura di), Ricerche archeologiche nei cortili dell'Università Cattolica, Dall'antichità al Medioevo. Aspetti insediativi e manufatti, Contributi di Archeologia, 2, 2003, Milano, 33-53. (VER)

AIROLDI, F., “Bolli su ceramica d’uso comune dagli scavi nei cortili dell’Università Cattolica. Pottery Seals from the Università Cattolica Excavations”, Archeologia Uomo, Territorio, 30, (Atti del Convegno “30 anni di trasformazioni nelle conoscenze e metodologie archeologiche a Milano”) (rivista on-line), 2011, 1-9. (VER)

AIROLDI, F., “Le pareti sottili”, C. Guarnieri (a cura di), Vivere a Forum Livi. Lo scavo di via Curte, Documenti ed Evidenze di Archeologia, 2, Bologna, 2013, 199-207. (VER)

AIROLDI, F., BALDI, E., “La necropoli tardo antica. Le sepolture con corredo”, a cura di V. Mariotti, Un monastero nei secoli. Santa Maria Assunta di Cairate. Scavi e ricerche, Documenti di archeologia, 57, 2014, 307-326. (VER)

AIROLDI, F., PALUMBO, A., “Militaria dalla necropoli rinvenuta nei cortili dell'Università Cattolica”, M. Buora (a cura di)Atti del Convegno Internazionale di Studi Miles Romanus, dal Po al Danubio nel Tardoantico (Pordenone-Concordia 17-19 marzo 2000), Pordenone, 2002, 81-97. (VER)

ALAIMO, R., MONTANA, G., ILIOPOULOS, I., “Le anfore puniche si Solunto: discriminazione tra produzioni local ed importazioni mediante analisi al microscopio polarizzatore”, Quarte Giornate Internazionali di Studi Sull´Area Elima (Erice, 1-4 dicembre 2000), Pisa, 2003, 1-9. (VER)

ALBA CALZADO, M., “La industria artesana en Augusta Emerita”, Álvarez, J. M., Mateos, P. (eds.), Actas Congreso Internacional: 1910-2010. El yacimiento emeritense, Mérida, 2010, 345-363. (VER)

ALBA, M; GUTIÉRREZ LLORET, S., “Las producciones de transición al Mundo Islámico: el problema de la cerámica paleoandalusí (siglos VIII y IX)”, Bernal, D., Ribera, A. (eds.), Cerámicas Hispanorromanas. Un Estado de la Cuestión, Cádiz, 2008, 585-613. (VER)

ALBA, M., MENDEZ, G., “Evidencias de industria paleolítica y de un alfar altoimperial en Augusta Emerita. Intervención arqueológica realizada en el solar de esquina entre la prolongación de la calle Anas y el final de la avenida de Lusitania”, Mérida. Excavaciones Arqueológicas 2002, Memoria, 8, 2005, 375-409. (VER)

ALBERT, R. M., BUXEDA, J., BAMFORD, GURT, J. M., “Identification of Plant Remains in Fired Clay Objects from the Roman Kiln Site of Abella (Catalonia, Spain)”, H. Kars, E. Burke (eds.), Proceedings of the 33rd International Symposium on Archaeometry, 22-26 April 2002, Amsterdam, Geoarcheological and Bioarcheological Studies, Vol. 3, 2005, 131-133. (VER)

ALBERTI, A., COSTANTINI, A., “Commerci a Pisa tra Tardoantico e alto Medioevo. Nuovi dati da Piazza dei Miracoli”, E. Cirelli, F. Diosino, H. Patterson (a cura di), Le forme della crisi. Produzioni ceramiche e commerci nell'Italia centrale tra Romani e Longobardi (III-VIII secolo d.C.), Bologna, 2015, 159-169. (VER)

ALBERTI, G., “Contributo alla seriazione delle necropoli siracusane”, V. La Rosa (a cura di), Le presenze micenee nel territorio siracusano, 2004, 99-170. (VER)

ALBERTOCCHI, M., “Lucerne”, Gortina agorà. Scavi 1996-97, a cura di A. Di Vita, M. A. Rizzo, Padova, 2011, 105-112. (VER)

ALBERTOCCHI, M., “Ceramica ad ingobbio rosso”, Gortina agorà. Scavi 1996-97, a cura di A. Di Vita, M.A. Rizzo, Padova, 2011, 91-94. (VER)

ALBERTOCCHI, M., “Ceramica comune: vasi da mensa e da dispensa”, Gortina agorà. Scavi 1996-97, a cura di A. Di Vita, M.A. Rizzo, Padova, 2011, 183-214. (VER)

ALBERTOCCHI, M., “Ceramica da fuoco”, Gortina agorà. Scavi 1996-97, a cura di A. Di Vita, M.A. Rizzo, Padova, 2011, 215-226. (VER)

ALBERTOCCHI, M., "Considerazioni sulla ceramica d'uso comune a Gortina (Creta) nel IV sec. d. C.", S. Menchelli, S. Santoro, M. Pasquinucci, G. Guiducci (eds.), LRCW3. 3rd International Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean: archaeology and archaeometry (Atti del Convegno Parma/Pisa, marzo 2008), BAR 2185, vol. II, Oxford, 2010, 923-929. (VER)

ALBERTOCCHI, M., “La ceramica d'uso comune a Gortina tra passato e futuro. Acquisizioni e nuove prospettive”, Atti del Convegno "Gortina: stato dell'arte e prospettive di ricerca (Milano, giugno 2009), LANX. Rivista della Scuola di Specializzazione in Archeologia, 4, 2009, 87-102. (VER)

ALBERTOCCHI, M., “Note di coroplastica punica: le figure femminili con collane di semi”, a cura di M. Castoldi, Koinà. Miscellanea di studi archeologici in onore di P.Orlandini, Milano 1999, 355-368. (VER)

ALBIACH, R., MARÍN, C., PASCUAL, G., PIÀ, J., RIBERA, A. ROSELLÓ, M., SANCHÍS, A., “La cerámica de época de Augusto procedente del relleno de un pozo de Valentia (Hispania Tarraconensis)”, SFECAG, Actes du Congrèsd´Istres, 1998, 139-166. (VER)

ALCAMO, J.-C., “Composantes des vaisseliers-céramiques de Coufin (Chorange, 38), L'Ecole et Fontagnal (La Répara et Aouste, 26), milieu IVe-début Ve siècle; indépendance et identité des groupes de poteries”, SFECAG, Actes du Congrès d’Reims, 1985, 32-37. (VER)

ALCINA FRANCH, J., “Descubrimiento de un horno romano en Vall de Uxó”, Boletín Arqueológico del Sudeste Español, 4-7, 1946, 329-333. (VER)

ALCORTA IRASTORZA, E., “Anotaciones a las primeras vasijas engobadas tempranas, sobre cerámicas indígenas, de Lucus Augusti”, Boletín del Museo Provincial de Lugo, 12, 1, 2005, 15-40. (VER)

ALCORTA, E. J., BARTOLOMÉ, R., “Muestras de cerámica engobada romana de producción local de Lucus Augusti (Lugo)”, D. Bernal, A. Ribera (eds.), Ceramicas Hispanorromanas II. Producciones regionales, Cádiz, 2012, 699-724. (VER)

ALCORTA, E. J., BARTOLOMÉ, R., FOLGUEIRA, A., “Acercamiento a los modelos arquitectónicos, funcionales y productivos generales y de imitación de una ínsula alfarera en Lucus Augusti (Lugo)”, R. Morais, A. Fernández, M. J. Sousa (eds. científicos), As produções cerâmicas de imitação na Hispania. II Congreso Internacional De La SECAH – Ex Officina Hispana (Braga, del 3 al 6 de abril de 2013), Porto, 2014, 425-446. (VER)

ALCORTA, E., BARTOLOMÉ, R., SANTAMARÍA, G., “Un novo obradoiro de olería en " Lucus Augusti". Resultados da escavación arqueolóxica en área da parte traseira do inmoble nº 8 da rúa Quiroga Ballesteros de Lugo”, Boletín do Museo Provincial de Lugo, 14, 2009-2011, 65-82. (VER)

ALCORTA, E., CARREÑO C., “Memoria de resultados da escavación arqueolóxica do soar das rúas Amor Meilán, 5-7, Rúa Nova, 84 e Bolaño Ribadeneira, 18 de Lugo”, Boletín do Museo Provincial de Lugo, 13, 2006-2008, 11-68. (VER)

ALDERIGHI, L., COSTANTINI, A., GRASSINI, F., “Una nuova acquisizione del Museo civico di Fucecchio. La collezione Lotti”, Quaderni della Sezione Valdarno dell'Istituto Storico Lucchese, 2, 2010, 160-172. (VER)

ALEGRE, E., CALVO, J.C., “Métodos matemáticos aplicados al estudio de los materiales cerámicos de Segeda”, Bolskan, 19, 2002, 221-226. (VER)

ALESSANDRI, P., PIERI, D., SANCHEZ, C., “Note sur un lot d’amphores du Ve siècle de notre ère à Narbonne (Aude)”, Rivet, L., Saulnier, S., (eds), Importations d'amphores en Gaule du Sud, du règne d'Auguste à l'Antiquité tardive, Actes du Congrès d'Istres (21-24 mai 1998), SFECAG, Marseille, 1998, 117-122. (VER)

ALFAYÉ VILLA, S., “La iconografía divina en Celtiberia: una revisión crítica”, Archivo Español de Arqueología, Vol 76, No 187-188, 2003, 77-96. (VER)

ALICE CEAZZI, A. y DEL BRUSCO, A., “La ceramica comune, la ceramica da cucina locale e importata, e le anfore dallo scavo di Via Bolivia, Aquileia (Udine-Italia)”, RCW 4 Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and archaeometry. The Mediterranean: a market without frontiers, Volume I, BAR International Series 2616 (I), 2014, 943-953. (VER)

ALICE CEAZZI, A. y DEL BRUSCO, A., “La ceramica a vernice nera e la terra sigillata italica provenienti dai contesti dello scavo di Via Bolivia ad Aquileia. Campagne 2002-2006”, Quaderni Friulani di Archeologia, XXI, 2011, 73-76. (VER)

ALMAGRO BASCH, M., “Dos cortes con cerámica ibérica en Ampurias”, Crónica del III Congreso Arqueológico del Sudeste Español, Cartagena 1947, Murcia, 1947, 137-146. (VER)

ALMAGRO BASCH, M., “Estratigrafía de la ciudad helenístico-romana de Ampurias”, Archivo Español de Arqueología, XX, 1947, 179-199. (VER)

ALMAGRO BASCH, M., “Tipología y cronología de las ánforas griegas de Ampurias”, Actas del I Congreso Arqueológico del Marruecos español. Tetuán 1953, Tetuán, 1955, 289-295 (VER)

ALMAGRO BASCH, M., “El Anfiteatro y la Palestra de Ampurias”, Empúries, 17-18, 1955-1956, 1-26. (VER)

ALMAGRO BASCH, M., “Materiales arqueológicos ibéricos en la Aquitania”, Empúries, 17-18, 1955-1956, 254-255. (VER)

ALMAGRO, M., AMORÓS, L. R., , “Excavaciones en la necrópolis romana de can Fanals de Pollentia (Alcudia, Mallorca)”, Empúries, 15-16, 1953-1954, 237-277. (VER)

ALMAGRO, M., CABALLERO, L., “Tres vasos excepcionales de cerámica sigillata hispánica: El Alfar de Miccio”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 75, 1-2, 1968-1972, 511-566. (VER)

ALMAGRO, M., LAMBOGLIA, N., , “La estratigrafía del decumano A de Ampurias”, Empúries, 21, 1959, 1-28. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., “Nuevas tumbas halladas en la necrópolis de Ampurias”, Empúries, 24, 1962, 225-238. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., “Nueva forma de cerámica campaniense procedente de Córdoba”, Empúries, 26-27, 1964, 258-260. (VER)

ALMAGRO GORBEA, M., “La iberización de las zonas orientales de la Meseta”, Ampurias, 38-40, 1977, 93-156. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., “Nota sobre la seriación de las urnas de la necrópolis SE. de Belo”, Mélanges de la Casa de Velázquez, 18-1, 1982, 419-426. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., “Un lekythos de fondo blanco del Pintor de Ícaro en la Real Academia de la Historia”, Lucentum, 21-22, 2002-2003, 63-74. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., “El "kýlix" de figuras rojas arcaicas de Pozo Moro (Albacete)”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 27, 2009, 63-81. (VER)

ALMAGRO GORBEA, M., “Una pelíke del pintor de Eucharides procedente de Cabezo Lucero”, Lucentum, XXVIII, 2009, 9-22. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., JIMÉNEZ, F. J., MEDEROS, A., TORRES, M., “Un jarro ático de forma fenicia: El oinokhóe de figuras negras de la Colección Chr. G. Bastis”, Complutum, 11, 2000, 35-40. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., LÓPEZ, L., MADRIGAL, A., MUÑOZ, K., ORTIZ, J.R., “Antropomorfo sobre cerámica de la I Edad del Hierro de la Meseta”, Complutum, 7, 1996, 141-146. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., LORRIO, A.J., “Materiales cerámicos de una necrópolis celtibérica de Molina de Aragón (Guadalajara)”, Wad-Al-Hayara, 14, 1987, 269-279. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., LORRIO, A.J., “De Sego a a Augusto: Los Orígenes Celtibéricos de Segobriga”, BSAA Arqueología, LXXII-LXXIII, 2006-2007, 143-181. (VER)

ALMAGRO-GORBEA, M., MEDEROS, A., TORRES, M., “Cerámica de barníz rojo”, M. Almagro-Gorbea (dir.), La Necrópolis de Medellín, II. Estudio de los hallazgos, Real Academia de la Historia, Madrid, 2008, 593-622. (VER)

ALMEIDA, C. A. B., ALMEIDA, A.J., CUNHA, A.J., “O forno cerámico romano do Eixo-Aveiro”, Portugalia, VIII, 1987, 69-72. (VER)

ALMEIDA, C. A. B., VIANA, J. M., CARVALHO, M.J., CAVALHEIRO, R.M., “O forno ceramico da Correlha-Ponte de Lima”, Revista da Facultade de Letras, Historia II, Serie IX, Porto, 1992, 481-506. (VER)

ALMEIDA, C. A. F., “Cerâmica romana de Fiães”, Revista da Facultade de Letras. História, 3, 1972, 191-205. (VER)

ALMEIDA, C. A. F., “Necrópole galaico-romana de Vila de Conde” Revista Facultade de Letras. Serie Historia, IV/V, 1973-74, 209-221. (VER)

ALMEIDA, C. A. F., “Cerâmica castreja”, Revista de Gvimarães, 84, 1974, 171-197. (VER)

ALMEIDA, D. F., FERREIRA, O. V. , “Uma "Fornax" lusitano-romana na Egitânia”, O Archeologo Português, S. 3, vol. 2, 1968, 61-70. (VER)

ALMEIDA, J. A. F., “Três lucernas do museu de Santiago do Cacém”, O Archeologo Português, N. s., vol. 1, 1951, 126-129 + ils. (VER)

ALMEIDA, Mª. J., “Ânforas da villa romana da Quinta das Longas (S. Vicente e Ventosa, Elvas) : apresentação sumária”, Carlos Alberto Ferreira de Almeida : in memoriam, Vol. I, 1999, 43-56. (VER)

ALMEIDA, Mª. J., CARVALHO, A., “Ânforas da villa romana da Quinta das Longas (S. Vicente e Ventosa, Elvas): apresentação sumária”, Barroca, M.J., (coord.), Carlos Alberto Ferreira de Almeida: in memoriam, I, Porto, 1999, 43-56. (VER)

ALMEIDA, Mª. J., CARVALHO, A., “Ânforas da villa romana da Quinta das Longas (S. Vicente e Ventosa, Elvas): resultados de 1990-1998”, Revista Portuguesa de Arqueologia, 6, nº 2, 2003, 415-480. (VER)

ALMEIDA, Mª. J., CARVALHO, A., “Villa romana da Quinta das Longas (Elvas, Portugal): a lixeira baixo-imperial”, Revista Portuguesa de Arqueologia, 8-1, 2005, 299-368. (VER)

ALMEIDA, R.R. DE, “La Cultura Material. 1 La producción ceràmica de Rasero de Lujan”, Jorge Morín de Pablos (Ed. científico), Rasero de Luján. Las producciones cerámicas en el territorio segobricense, MArq Audema 2013. Serie Época Romana / Antigüedad Tardía, Madrid, 83-169. (VER)

ALMEIDA, R.R. DE, “Um Testemunho da figlina Scalensia em Lagos (Portugal). a propósito da grande fossadetrítica da fábrica de salgada Rua Silva Lopes”, Al-Madan Online, 2ª Série, nº19, Tomo 1, Jul 2014, 44-59. (VER)

ALMEIDA, R.R. DE, “Ánfora de ceràmica”, AA.VV, ARS SCRIBENDI. La cultura escrita en la antigua Mérida, Catálogo de la exposición en el Museo Nacional de Arte Romano. Mérida, 2014, 72-73. (VER)

ALMEIDA, R.R. DE, “Ânforas do Mediterrâneo Oriental em Faro (Ossonoba). Novos dados para equacionar o comércio durante a Antiguidade Tardia”, R. Morais, A. Fernández, M. J. Sousa (eds.), As producçoes cerâmicas da imitaçao na Hispania, , II Congreso Internacional de la SECAH, vol. 2, Monografias Ex Officina Hispana II, Porto, 2014, 151-160. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, ARRUDA, A. M., “As ânforas de tipo Maña C em Portugal”, V Concresso Internacional Estudos Fenicio-Punicos, 2005, 1319-1328. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, FILIPE, V., “50 anos depois. As ânforas romanas da Praça da Figueira (Lisboa)”, Arqueologia em Portugal, 150 anos, 2013, 737-745. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE., JEREZ LINDE, J. M., “Ânforas "Carrot" em Augusta Emerita e La Vega. Evidência de um consumo”, Al Madan on line, IIª serie, 19, tomo 2, 2015, 6-30. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE , LÓPEZ, F. J., MORÍN, J., “El horno romano de Torrejón de Velasco”, Actas de las Sextas Jornadas de Patrimonio Arqueológico de la Comunidad de Madrid (2 a 4 de diciembre de 2009), Madrid, 2012, 219-230. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, MORÍN DE PABLOS, J., “¿Ánforas Tipo Segobriga/Oberaden 74 similis? Bases para una producción singular en la Tarraconense interior”, ”, D. Bernal, y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas II. Producciones regionales, Cádiz, 2012, 231-246. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, MORÍN DE PABLOS, J., “Colmenas cerámicas en el territorio de Segobriga. Nuevos datos para la apicultura en época romana en Hispania”, D. Bernal, y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas II. Producciones regionales, Cádiz, 2012, 725-743. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, MORÍN DE PABLOS, J., “La producción cerámica en la Submeseta sur. Las manufacturas segobricenses”, A. Ribera (coord.), Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano, 2013, 387-500. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, MOROS, J., “Um testemunho da figlina Scalensia em Lagos (Portugal)”, Al-Madan Online, 2ª Série, 19, Tomo 1, 44-59. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, ET AL., “Los Vallejos, Casas de Luján II y Rasero de Luján (Saelices, Cuenca). Nuevos datos sobre la producción cerámica en el territorio de Segóbriga”, D. Bernal, L. C. Juan, M. Bustamante, J. J. Díaz, A. M. Sáez (eds.), Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania, Actas del I Congreso Internacional de la SECAH (Cadiz, 2011), Monografías Ex Officina Hispana I, Tomo I, 2013, 363-383. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, SÁNCHEZ, F., “Las ánforas del Cuartel de Hernán Cortés. Nuevos datos para el estudio de la importación y consumo en Augusta Emerita”, D. Bernal, L. C. Juan, M. Bustamante, J. J. Díaz, A. M. Sáez (eds.), Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania, Actas del I Congreso Internacional de la SECAH (Cadiz, 2011), Monografías Ex Officina Hispana, 1, Tomo II, Cádiz, 2013, 48-58. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, VAN DER VERG, J., BERNI, P., SCHIMMER, F., CARRERAS, C., “El comercio de ánforas hispanas y lusitanas en Kops Plateau (Nijmegen) desde época de Augusto a época Flavia”, R. Morais, A. Fernández, M. J. Sousa (eds. científicos), As produções cerâmicas de imitação na Hispania. Il Congreso Internacional De La SECAH – Ex Officina Hispana (Braga, del 3 al 6 de abril de 2013), Porto, 2014, 379-392. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, VAZ, I., MAGALHAES, A. P., BRUM, P., “Ânforas piscícolas de Tróia. Contextos de consumo versus contextos de produção”, R. Morais, A. Fernández, M. J. Sousa (eds. científicos), As produções cerâmicas de imitação na Hispania. Il Congreso Internacional De La SECAH – Ex Officina Hispana (Braga, del 3 al 6 de abril de 2013), Porto, 2014, 406-423. (VER)

ALMEIDA, R. R. DE, VAZ, I., MAGALHAES, A. P., BRUM, P., “Which amphorae carried the fish products from Tróia (Portugal)?”, Rei Cretariae Romanae Favtorvm Acta , 43, 2014, 653-661. (VER)

ALONSO, D., PINEDO, J., MIÑANO, A.I., GÓMEZ, M., “Prospecciones submarinas de urgencia en la Boca Chica de Escombreras, Cartagena (1996)”, Memorias de Arqueología, 11, 2002, 411-422. (VER)

ALONSO, P., BENITO, J.E., “Figuras zoomorfas de barro de la Edad del Hierro en la Meseta Norte”, Zephyrus, 44-45, 1991-1992, 525-536. (VER)

ALONSO SÁNCHEZ, M. A., “La "terra sigillata hispánica" del Museo Arqueológico de Cáceres”, Norba, 3, 1982, 119-128. (VER)

ALONSO SÁNCHEZ, M. A., FERNÁNDEZ OCHOA, C., “Cerámica Africana D con decoración paleocristiana en la muralla de Gijón”, CuPAUAM: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid, 15, 1988, 339-377. (VER)

ALONSO DE LA SIERRA FERNÁNDEZ, J., “Sigillatas africanas y otras cerámicas de mesa tardías de la villa romana de El Ruedo”, Anales de arqueología cordobesa, 5, 1994, 199-221. (VER)

ALONSO DE LA SIERRA FERNÁNDEZ, J., “Cerámicas africanas de Córdoba”, Anales de Arqueología Cordobesa, 6, 1995, 145-173. (VER)

ALONSO DE LA SIERRA FERNANDEZ, J., “Imitaciones locales de cerámicas africanas en el valle del Gudalquivir”, Actas del Congreso Internacional Figlinae Baeticae. Talleres alfareros y producciones cerámicas en la Bética romana (ss. II a.C. – VII d.C.), Universidad de Cádiz, Noviembre 2003, B.A.R., int. ser., 1266, Oxford, 2004, 537-544. (VER)

ÁLVAREZ ARZA, R., DURÁN, M., MESTRES, I., MOLAS, Mª D., PRINCIPAL, J., “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona) i el seu taller de metalls”, IBERS. Agricultors, artesans i comerciants, Saguntum, extra-3, Valencia, 2000, 271-28. (VER)

ALVAREZ GARCIA, N., “Producción de ánforas contestanas: el almacén de El Campello (Alicante)”, Cypsela, 12, 1998, 213-226. (VER)

ÁLVAREZ, J., CARRASCO, A., “Un lote de cerámica ática y campaniense del poblado ibérico de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Maresme)”, Pyrenae, 15-16, 241-249. (VER)

ÁLVAREZ, N., BALLESTER, C., ESPÍ, I., MÁÑEZ, J., MARÍN, C., PASCUAL, G., RINERA, A., ROSSELLÓ, M., “Las cerámicas de tres nuevos depósitos votivos de fundación de las excavaciones de l´Almoina (Valencia)”, SFECAG, Actes du Congrès de Saint-Romain-en-Gal, 2003, 369-395. (VER)

ALVAREZ, N., CASTELLÓ, J. S., GÓMEZ, C., “Estudio preliminar de las ánforas del Alt de Benimaquía (Dénia, Alicante)”, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 21, 2000, 121-136. (VER)

ÁLVARO ZAMORA, M. I., “La cerámica andalusí”, Artigrama, 22, 2007, 337-369. (VER)

ALVES, C., “Campanian ware from Mesas do Castelinho, Portugal”, poster presented at the 28th Congress of the Rei Cretariae Romanae Fautores (Catania) in 2012. (VER)

ALVES, C., MATALOTO, R., SORIA, V., “As produções de imitação da campaniense itálica em pasta cinzenta do Sul do território actualmente portugués”, R. Morais, A. Fernández, M. J. Sousa (eds.), As producçoes cerâmicas da imitaçao na Hispania, II Congreso Internacional de la SECAH vol. 1, Monografias Ex Officina Hispana II, Porto, 2014, 165- 176. (VER)

AMADASI, M. G., ZAMORA, J. A., “Un ostracon phénicien de Tavira (Portugal)”, Vicino Oriente, XIV, Roma, 2008, 231-240. (VER)

AMADORI, M. L., BALDASSARI, R., LANZA, S., MAIONE, M., PENNA, A., ACQUARO, E., “Archaeometric study of punic amphorae from the underwater recoveries of Pantelleria Island (Sicily)”, Revue d´Archéometrie, 26, 2002, 79-91. (VER)

AMANTE SÁNCHEZ, M., “Las lucernas de Begastri”, Antigüedad y cristianismo, I, 1984 (2ª ed. 1994), 131-138. (VER)

AMANTE SÁNCHEZ, M., “La cerámica común romana de Begastri (estudio previo)”, Antigüedad y cristianismo, I, 1984 (2ª ed. 1994), 139-144. (VER)

AMANTE SÁNCHEZ, M., “Lucernas en T.S. Africana de la región de Murcia”, Antigüedad y cristianismo, II, 1985, 153-193. (VER)

AMANTE SÁNCHEZ, M., “Representaciones iconográficas en lucernas romanas de la Región de Murcia”, Antigüedad y cristianismo, V, 1988, 213-254. (VER)

AMANTE SÁNCHEZ, M., PÉREZ BONET, Mª. A., “Cerámicas tardías de producción egipcia en Carthago Nova”, Lengua e Historia. Antigüedad y Cristianismo, XII, 1995, 521-532. (VER)

AMARAL, A. M. G. J., “Necrópole galaico-romana de Laboriz (Amarante)”, Portugália, 9-10, 1988-1989, 111-114. (VER)

AMARÉ TAFALLA, Mª. T., “Avance al estudio de un posible alfar romano en Tarazona: III. La cerámica engobada decorada” Tvriaso, VI, 1985, 107-140. (VER)

AMARÉ TAFALLA, Mª. T., “Lucernas romanas del extremo sur del convento cesaraugustano: provincias de Guadalajara y Madrid”, Wad-Al-Hayara, 14, 1987, 9-34. (VER)

AMARÉ TAFALLA, Mª. T., “Nota sobre la presencia romana en Guipúzcoa: lucernas en Irún”, Munibe, 39, 1987, 129-137. (VER)

AMARÉ, Mª. T., ESPINOSA, U., “Lucernas romanas de " La Clínica " (Calahorra)”, Segundo Coloquio sobre Historia de La Rioja: Logroño, 2-4 de octubre de 1985, Vol. 1, 1986, 163-172. (VER)

AMARÉ, Mª. T., GARCÍA, V, “Una producción de lucernas en Asturica Augusta”, Zephyrvs, 47, 1994, 273-285. (VER)

AMARÉ, Mª. T., SÁENZ, J.C., “Un molde de lucerna procedente de Bilbilis”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 69-70, 2003-2004, 179-184. (VER)

AMARÉ, Mª. T., BONA, I.J., BORQUE, J.J., “Avance al estudio de un posible alfar romano en Tarazona: I. Las Lucernas”, Tvriaso, IV, 1983, 93 -110. (VER)

AMARI, S., “A Late Roman Pottery and Brick Factory in Sicily (Santa Venera al Pozzo)”, Archaeometric and Archaeological Approaches to Ceramics: Papers presented at EMAC ‘05, 8th European Meeting on Ancient Ceramics, Lyon, 2005, BAR International Series, 1691, 2007, 121-128. (VER)

AMICH, N., “Nous descobriments en el municipi de Celrà (el Gironès)”, Cypsela, 9, 1991, 209-226. (VER)

AMITRANO BRUNO, R., “Informe sobre el tratamiento de restauración de una pieza cerámica del yacimiento ibérico “El Amarejo”, Albacete”, Al-basit, 15, 1984, 173-186. (VER)

AMO Y DE LA HERA, M. DEL, “Una tumba perteneciente a la necrópolis de Eras del Bosque (Palencia)”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 58, 1992, 169-211. (VER)

AMOR, M., ARCOS, E., “La conservación de piezas arqueológicas, conceptos generales y tratamientos”, Mainake, 4-5, 1982-1983, 281-294. (VER)

AMORES, F., GARCÍA, E., GONZÁLEZ, D., “Ánforas tardoantiguas en Hispalis (Sevilla, España) y el comercio mediterráneo”, Bonifay, M., Tréglia, J.C., (eds.): LRCW 2 Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean, BAR International Series 1662 (I), 2007, 133-146. (VER)

ANDERSON, W., “An archaeology of late antique pilgrim flasks”, Anatolian Studies, 54, 2004, 79-93. (VER)

ANDERSON, W., “Menas flasks in the West: pilgrimage and trade at the end of antiquity”, Ancient West and East, 6, 2007, 221-43. (VER)

ANTICO GALLINA, M., “Bonifiche geotecniche e idrauliche con anfore: teoria e pratica di un fenómeno”, FOLD&R FastiOnLine documents & research, (226), 2011, 1-22. (VER)

ANTÓNIO, J., D’ENCARNAÇÃO, J., “Grafito identifica Alter do Chão como Abelterium”, Revista Portuguesa de Arqueologia, 12-1, 2009, 197-200. (VER)

APOLLINARIO, M., “Tijolos romanos em forma de quadrante”, O Archeologo Português, S. 1, vol. 1, nº 11, Nov. 1895, 315-316. (VER)

AQUILUÉ I ABADÍAS, X., “Algunas consideraciones sobre el comercio africano. Tres facies caracteristicas de la ceramica común africana de epoca alto-imperial”, Empuries, 47, 1985, 210-222. (VER)

AQUILUÉ I ABADÍAS, X., “Cerámicas decoradas africanas procedentes de la Torre de la Audiencia (Tarragona)”, Empúries, 48-50 (1), 1986-1989, 26-35. (VER)

AQUILUÉ I ABADÍAS, X., “Sobre algunas cerámicas de producción africana con decoración espatulada”, Revista d’arqueologia de Ponent, 2, 1992, 177-198. (VER)

AQUILUÉ I ABADÍAS, X., “Las imitaciones de cerámica africana en Hispania”, Bernal, D., Ribera, A. (eds.), Cerámicas Hispanorromanas. Un Estado de la Cuestión, Cádiz, 2008, 553-561. (VER)

AQUILUÉ I ABADÍAS, X., “Algunos comentarios sobre las bases de datos de las cerámicas de la antigüedad clásica en la Península Ibérica”, Ex Officina Hispana, Boletín de la SECAH, 5, 2014, 42-48. (VER)

AQUILUÉ, X., CASTANYER, P., SANTOS, M., TREMOLEDA, J., “El campo de silos del área central de la ciudad romana de Empúries”, Romula, 1, 2002, 9-38. (VER)

AQUILUÉ, X., CASTANYER, P., SANTOS, M., TREMOLEDA, J., “Presencia de producciones sigillatas sudgálicas en las excavaciones realizadas en el foro de la ciudad romana de Empúries (L’Escala, Alt Empordà)”, La difusió de la Terra Sigillata Sudgàl•lica al nord d’Hispania, Monografies, 6, MAC-Barcelona, 2005. 199-239. (VER)

AQUILUÉ, X., MIRÓ, M. T., “Reflexiones sobre los talleres de cerámica ática identificados en la ciudad griega de Emporion (Empúries)”, AAVV, Homenaje a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad, Anejos de Erytheia, 7, 2014, 242-248. (VER)

AQUILUÉ, X., VELAZA, J., “Un falso epígrafe ibérico en el MNAT (Museo Nacional Arqueològic de Tarragona)”, Revista de Filología Clásica, 15, fasc.2, 1993, 7-21. (VER)

AQUILUÉ, X., SANTOS, M., TREMOLEDA, J., CASTANYER, P., “Contextos d’època d’August procedents del fòrum de la ciutat romana d’Empúries”, V. Revilla y M. Roca (editors científics), Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà, 2010, 36-91. (VER)

ARANA, R., ALÍAS, A., “Estudio mineralógico y estadístico de ánforas antiguas del SE peninsular”, Macla, 7, 2007, 17-17. (VER)

ARANEGUI GASCÓ, C., “Los platos de peces y el Más Allá”, Querol, M.A., Chapa, T., (eds.), Homenaje al profesor Manuel Fernández Miranda, 1, Complutum extra 6, Madrid, 1996, 401-414. (VER)

ARANEGUI GASCÓ, C., “Scènes de la cité ibérique. Les céramiques peintes d’Edeta (Llíria, Valencia)”, Dialogues d’Histoire Ancienne, 23, 1, 1997, 195-220. (VER)

ARANEGUI GASCÓ, C., “A propósito del vaso de los guerreros del Castellar de Oliva”, Noguera, J.M., (ed.), Soliferreum. Studia archaeologica et historica Emeterio Cuadrado Díaz ab amicis, collegis et discipulis dicata, Anales de Prehistoria y Arqueología, 17-18, 2001-2002, 229-238. (VER)

ARANEGUI GASCÓ, C., “Corpus Vasorum Hispanorum. Cerámica del Cerro de San Miquel de Liria”, Bonet, H., Pedro, Mª.J., Sánchez, A., Ferrer, C., (coords.), Arqueología en blanco y negro. La labor del SIP 1927-1950, Valencia, 2006, 193-202. (VER)

ARANEGUI, C., KBIRI ALAOUI, M., VIVES FERRANDIZ, J., “Alfares y producciones cerámicas en Mauritania Occidental. Balance y perspectivas”, Actas del Congreso Internacional Figlinae Baeticae. Talleres alfareros y producciones cerámicas en la Bética romana (ss. II a.C. – VII d.C.), Universidad de Cádiz, Noviembre 2003, B.A.R., int. ser., 1266, Oxford, 2004, 363-378. (VER)

ARANEGUI, C., LÓPEZ, M., ORFILA, M., “Ánforas tardorromanas en el Grau Vell (Sagunto, Valencia)”, Saguntum, 24, 1991, 117-127. (VER)

ARANEGUI, C., MARTÍ, M. A., “Cerámicas procedentes de un alfar ibérico localizado en el Plá de Piquer (Alfara d'Algímia) cerca de Sagunt (València)”, Saguntum, 28, 1995 (Ejemplar dedicado a: Homenatge al Professor Dr. Miquel Tarradell i Mateu), 131-150. (VER)

ARASA I GIL, F., , “Material provinent del jaciment ibéric del Cormulló dels Moros (Albocàsser, Castelló) II Els materials d'importació i les imitacions”, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 16, 1995, 125-156. (VER)

ARASA I GIL, F., “Noves inscripcions ibèriques i romanes de Lesera (La Moleta dels Frares, Forcall, Castelló)”, Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 4, 2014, 219-223. (VER)

ARBUÉS GRACIA, M. J., “Sobre un vaso de paredes finas de Gaius Valerius Verdullus en los fondos del Museo de Huesca”, Kalakorikos, 12, 2007, 257-264. (VER)

ARCAS, A., MERINO, I., SÁNCHEZ, L., , “Nuevas aportaciones a la distribución de productos cerámicos extrapeninsulares en la Malaca del Principado y Altoimperio”, Mainake, 30, 2008, 413-436. (VER)

ARCELIN, P., “Céramique non tournée protohistorique de Provence occidental”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 311-330. (VER)

ARCELIN, P., “Céramique non tournée des ateliers des Alpilles”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 248-256. (VER)

ARCELIN, P., “Céramique non tournée des ateliers de la región de Marseille”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 307-310. (VER)

ARCELIN, P., CHAUSSERIE-LAPRÉE, J., NÍN, N., “Céramique non tournée des ateliers des rives de l´Etang de Berre”, Py, M. (dir.), Dicocer [1], Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.-VIIe s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6, 1993, 257-259. (VER)

ARENAS, J. A., HERRERA, M., “Materiales de época protohistórica en el Alto Tajuña: el Monte Santo (Luzón, Guadalajara)”, Wad-al-Hayara, 16, 1989, 293-300. (VER)

ARÉVALO GONZÁLEZ, A., “Sobre la presencia de moneda en los talleres alfareros de San Fernando (Cádiz)”, Actas del Congreso Internacional Figlinae Baeticae. Talleres alfareros y producciones cerámicas en la Bética romana (ss. II a.C. – VII d.C.), Universidad de Cádiz, Noviembre 2003, B.A.R., int. ser., 1266, Oxford, 2004, 515-526. (VER)

ARIÑO GIL, E. “El yacimiento de El Cortinal de San Juan (Salvatierra de Tormes, Salamanca) y su contexto arqueológico”, Díaz, P. C., Martín Viso, I. (eds.), Between taxation and rent. Fiscal problems from Late Antiquity to Early Middle Ages. Entre el impuesto y la renta. Problemas de la fiscalidad tardoantigua y altomedieval, Bari, 2011, 251-270. (VER)

ARIÑO, E., DAHI, S., “Contextos cerámicos de la antigüedad tardía y la alta edad media en la provincia de Salamanca (España)”, SFECAG, Actes du Congrès de L’Escala-Empúries, 2008, 265-276. (VER)

ARMADA, X. L., GRAELLS, R., RAFEL, N., PAYÁ, X., “La presencia romana en la Font del Molar (Priorat, Tarragona): prospección de superficie y hallazgos fortuitos”, Revista d´Arqueologia de Ponent, 20, 2010, 177-190. (VER)

ARNAUD, J. M., GAMITO, T. J., “Cerâmicas estampilhadas da Idade do Ferro do Sul de Portugal: I - Cabeça de Vaiamonte, Monforte”, O Archeologo Português, S. 3, vol. 7-9, 1974-1977, 165-202. (VER)

ARRAYÁS MORALES, I., “Al voltant de la "romanització" del nord-est de la Península Ibérica. Reflexions sobre l'organització territorial i els fluxos comercials”, Pyrenae, 38 (2), 2007, 47-72. (VER)

ARRIBAS, R., CASTELO, M., BENDALA, M., “La villa de “El Saucedo” (Talavera la Nueva, Toledo): aproximación al estudio de los materiales cerámicos”, Boletín de la Sociedad Española de la Cerámica y Vidrio, 38 [4], 1999, 307-321. (VER)

ARRIBAS PASTOR, J. L., “Materiales de época romana de la Cueva de Lumentxa (Lekeitio, Bizkaia)”, 1er. Coloquio Internacional sobre la Romanización en Euskal Herria, Cuadernos de Prehistoria-Arqueología, 9, Donostia-San Sebastián, 1997, 643-656. (VER)

ARRUDA, A. M., “As cerâmicas de importação do Castelo de Castro Marim no âmbito do comércio Ocidental dos séculos V a III a.C.”, Actas del IV Congreso Internacional de Estudios Fenícios y Púnicos. Cádiz, 2000, 727-735. (VER)

ARRUDA, A. M., ALMEIDA, R. R. DE, “Importação e consumo de vinho bético na Colónia romana de Scallabis (Santarém, Portugal)”, Actas do Congreso Internacional «Ex Baetica Amphorae Conservas, aceite y vino de la Bética en el Imperio Romano», Vol. II, Ecija, 2001, 703-716. (VER)

ARRUDA, A. M., BARGÃO, P., DE SOUSA, E., "A ocupação pré-romana de Faro: alguns dados novos", Revista Portuguesa de Arqueologia, 8, nº 1, 2005, 177-208. (VER)

ARRUDA, A. M., FÃBIAO, C., “Ânforas da Quinta do Lago (Loulé)”, A. Alarcão, F. Mayet, (eds.), As Ânforas Lusitanas. Tipologia, produção e comércio, (Actes des Journées d´Études tenues a Conimbriga, 1998), 1990, 199-213. (VER)

ARRUDA, A. M., FREITAS, V. T. de, VALLEJO, J. I., “As cerâmicas cinzentas da Sé de Lisboa”, Revista Portuguesa de Arqueologia, 3, nº 2, 2000, 25-59. (VER)

ARRUDA, M., LOPES, M. C., “Dois vasos gregos da necrópole do Cerro Furado (Baleizão, Beja, Portugal)”, O Arqueólogo Português, Série V, 2, 2012, 405-415. (VER)

ARRUDA, A.M., SOUSA, E., PEREIRA, C., LOURENÇO, P., “Monte Molião: um sítio púnico-ganitano no Algarve (Portugal)”, Conimbriga, 50, 2011, 5-32. (VER)

ARRUDA, A. M., SOUSA, E. DE, “Cerâmica de paredes finas da Alcaçova de Santarém”, Revista Portuguesa de Arqueologia, 6, núm. 1, 2003, 235-286. (VER)

ARRUDA, A. M., SOUSA, E. DE, “Ânforas Republicanas de Monte Molião (Lagos, Algarve, Portugal)”, SPAL, 22, 2013, 101-141. (VER)

ARRUDA, A. M., SOUSA, E., BARGAO, P., LOURENÇO, P., “Monte Molião (Lagos) - Resultados de um projecto em curso”, Xelb, 8, 2008, 161-192. (VER)

ARRUDA, A. M., SOUSA, E. DE, LOURENÇO, P., “A necrópole romana de Monte Molião (Lagos)”, XELB, 10, 2010, 267-283. (VER)

ARRUDA, A. M., VIEGAS, C., “As cerámicas de “engobe vermelho pompeiano” da Alcáçova de Santarém”, Revista Portuguesa de Arqueología, 5, nº1, 2002, 221-238. (VER)

ARRUDA, A. M., VIEGAS, C., BARGÃO, P., “As ánforas da Bética costeira na Alcáçova de Santarém”, Revista Portuguesa de Arqueologia, 8, nº 1, 2005, 279-297. (VER)

ARRUDA, A. M., VIEGAS, C., BARGÃO, P., “A cerâmica comum de produção local de Monte Molião”, Actas do 7º Encontro de Arqueologia do Algarve, Xelb, 10, Silves, 2010, 285-304. (VER)

ARTHUR, P., “An Italian flagon from Roman Colchester”, The Antiquaries Journal, LIX, part II, 1979, 392-397. (VER)

ARTHUR, P., “Produzione ceramica e agro Falerno”, G. Guadagno (ed.), Storia, economia ed architettura nell'ager Falernus, 1987, 59-68. (VER)

ARTHUR, P., “Form, function and technology in pottery production from Late Antiquity to the early Middle Ages”, Lavan, L., Zanini, E., Sarantis, A., (eds), Technology in Transition, A.D. 300-650, Late Antique Archaeology, 4, 2007, 159-186. (VER)

ASENSIO, J. A., SILLIÈRES, P., “Gabarda, ville ibérique et ibéro-romaine d'Espagne citérieure (Usón, Huesca)”, Mélanges de la Casa de Velázquez, 31-1, 1995, 85-111. (VER)

ASENSIO I VILARÓ, D., “Les àmfores d'importació de la ciutadella ibèrica d'Alorda Park o les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)”, Revista d'arqueologia de Ponent, 6, 1996, 35-79. (VER)

ASENSIO I VILARÓ, D., “Cerámicas de cocina cartaginesas en contextos ibéricos de la costa catalana”, II Congreso Internacional del Mundo Púnico, Cartagena, 2000, 305-317. (VER)

ASENSIO I VILARÓ, D., “Àmfores importades, comerç i economia entre els pobles ibèrics de la costa catalana (segles VI-VII aC): un exercici de quantificació aplicada”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 11-12, 2001-2002, 67-86. (VER)

ASENSIO, D., BRUGUERA, R., “Estudi estadístic sobre les produccions amfòriques d'època ibèrica al Baix Penedès”, Miscel•lània penedesenca, 24, 1999, 197-216. (VER)

ASENSIO, D., BRUGUERA, R., CELA, X., MORER, J., “Una mina d'aigua a l'interior de la ciutadella ibèrica d'alorda Park (Calafell, Baix Penedès)”, Miscel•lània penedesenca, 24, 1999, 107-144. (VER)

ASENSIO, D., CARDONA, R., FERRER, C., MORER DE LLORENS, J., POU, J., SAULA, O., “El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, l´Urgell): un assentament fortificat ilergeta del segle III a. C.”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 13, 2003, 222-236. (VER)

ASENSIO, D., CELA, X., FERRER C., “Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col•lecció Salvador Vilaseca de Reus”, Pyrenae, 1996, 27, 163-191. (VER)

ASENSIO, D., CELA, X., MIRÓ, C.,MIRÓ, M.T., REVILLA, E., “El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de magòria o de port, Barcelona”, Quarhis, 5, 2009, 14-85. (VER)

ASENSIO, D., FERRER, C., MORER, J., POU, J., SABATÉ, G., “El poblament ibèric al Vendrell: estat de la qüestió”, Miscel•lània penedesenca, 24, 1999, 55-70. (VER)

ASENSIO, D., JORNET, R., LÓPEZ, D., MORER, J., “La troballa d’una màscara grotesca de terracuita en el jaciment ibèric de Mas d’en Gual (El Vendrell, Baix Penedès)”, Fonaments, 12, 2005, 223-233. (VER)

ASENSIO, D., PONS, E., “La troballa d'un crater àtic de figures roges en el jaciment ibèric del Mas Catellar (Pontós, Alt empordà)”, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 24, 2004-2005, 199-212. (VER)

ASENSIO, D., PRINCIPAL, J., “Relaciones económicas Roma-Hispania: la Hispania Citerior en el siglo II a.C.”, F. Burillo (ed.), Segeda y su contexto histórico: Entre Catón y Nobilior (195 al 153 a.C.), 2006, 117-140. (VER)

ATTEMA, P., DE HAAS, T., NIJBOER, A., “ The Astura project, interim report of the 2001 and 2002 campaigns of the Groningen Institute of Archaeology along the coast between Nettuno and Torre Astura (Lazio, Italy)”, BABesch, 78, 2003, 107-140. (VER)

ATTEMA, P., DERKS, T., TOL, G., “The ‘Carta Archeologica’ of Nettuno, evidence for late antique and early medieval settlement on the coast of South Lazio near Antium and Torre Astura (Italy)”, Menchelli, S., Santoro, S., Pasquinucci, M. & Guiducci, G. (eds.), LRCW 3. Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean. Archaeology and Archaeometry, Comparison between western and Eastern Mediterranean, BAR International Series 2185, Vol. 1., 2010, 447-457. (VER)

AUBET SEMLER, Mª E., “Excavaciones en Las Chorreras (Mezquitilla, Málaga)”, Pyrenae, 10, 1974, 79-108. (VER)

AUBET SEMLER, Mª E., “Nuevos hallazgos en la necrópolis tartésica de Setefillia (Sevilla)”, Mainake, 2-3, 1980-1981, 87-115. (VER)

AUBET, Mª.E., MAAS-LINDEMANN, G., MARTÍN RUIZ, J. A. “La necrópolis fenicia del Cortijo de Montañez”, Cuadernos de Arqueología Mediterránea, 1, 1995, 217-240. (VER)

AUBET, Mª.E., NÚÑEZ, F.J., TRELLISÓ, L., “La necrópolis fenicia de Tiro-al Bass en el contexto funerario fenicio oriental”, Fernández Jurado, J., García Sanz, C., Rufete Tomico, P., (coord.), Actas del III Congreso Español de Antiguo Oriente Próximo, Huelva arqueológica, 20, Huelva, 2004, 43-61. (VER)

AUER, M., “Municipium Claudium Aguntum – Zur Datierungsfrage der Stadtmauer”, Jahreshefte des Österreichischen Archäologischen Institutes in Wien, 77, 2009, 7-38. (VER)

AUER, M., “Die römischen Firmalampen aus dem Municipium Claudium Aguntum”, Le Luminaire Antique. Lychnological Acts 3, Actes du 3e Congrès International d´études de I´ILA, 2009, Université d´Heildlberg, Monographies Instrumentum, 44, 2012, 11-24. (VER)

AUER, M., “Überlegungen zur lokalen Keramikproduktion im Umfeld des Municipium Claudium Aguntum”, Akten des 13. Österreichischen archäologentages. Klassische und Frühägäische Archäologie. Paris-London-Universität Salzburg, vom 25, bis 27, Februar 2010, 311-316. (VER)

AUER, M., “Late Roman local production in south western Noricum”, Rei Cretariae Romanae Fautorum, Acta, 42, 2012, 419-422. (VER)

AUER, M., “Amphora stoppers from Aguntum, south western noricum”, Quaderni Friulani di Archeologia, XXII/XXIII- 2012-2013, 179-182. (VER)

AUGENTI, A., CIRELLI, E., “From suburb to port: the rise (and fall) of Classe as a centre of trade and redistribution”, S. Keay (ed.), Rome, Portus and the Mediterranean, 2012, 205-221. (VER)

AYERBE, R., BUSTAMANTE, M., “La producción de askoi plásticos en Mérida”, Boletín Ex Officina Hispana, 4, 2012 (2013), 19. (VER)

AZCÁRRAGA CÁMARA, S., “El inicio de la romanización en la región madrileña: nuevas perspectivas para la investigación”, Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania. Registro arqueológico, secuencia y territorio, Zona Arqueológica, 10 (1), 2007, Madrid, 322-341. (VER)

AZCÁRRAGA CÁMARA, S., “Motivo gladiatorio sobre Terra Sigillata Sudgálica hallada en la primitiva Complutum (Cerro de San Juan del Viso, Villalbilla, Madrid)”, Ex Officina Hispana, Boletín de la SECAH, 5, 2014, 21-22. (VER)

AZCÁRRAGA, S., MÄRTENS, G., CONTRERAS, M., RUIZ-ZAPATERO, G., BAQUEDANO, E., “Estudio de la cerámica itálica de barniz negro en El Llano de la Horca (Santorcaz, Madrid): primeros resultados”, Actas del 1er Simposio sobre los carpetanos. Arqueología e Historia de un pueblo de la Edad del Hierro, Zona Arqueológica, 17, 2014, 280-292. (VER)

AZCÁRRAGA, S., MORÍN, J., URBINA, D., , “Conjunto cerámico de una estructura doméstica de Segunda Edad del Hierro en el yacimiento de La Guirnalda (Quer, Guadalajara)”, M. Almagro, J. Morín y D. Urbina (eds.), Segundo simposio AUDEMA. Primer Milenio antes de Cristo en la Meseta Central. De la Longhouse al Oppidum (2008), Madrid, 2012, 226-241. (VER)

AZKARATE, A., NÚÑEZ, J., SOLAUN, J.L., “Materiales y contextos cerámicos de los siglos VI al X en el País Vasco”, Anejos del Archivo Español de Arqueología, 28, 321-378. (VER)

AZKARATE, A., SOLAUN, J.L., “Después del Imperio Romano y antes del año mil: morfología urbana, técnicas constructivas y producciones cerámicas”, Arqueología de la Arquitectura, 2, 2003, 37-46. (VER)

INDICE ALFABÉTICO


© 2009 SECAH. Reservados todos los derechos

webmaster@exofficinahispana.org